¡Oferta!

CUANDO YA NO SEA YO:-CARME ELIAS 9788408269298 PLANETA 2023 (NUEVO)

El precio original era: €20.90.El precio actual es: €19.85.

Información Extra:

CUANDO YA NO SEA YO:-CARME ELIAS 9788408269298 PLANETA 2023 (NUEVO)  – Pedido a proveedor

Detalles del producto:
Ficha Técnica :
Editorial :
Editorial Planeta (5 abril 2023)
Idioma :
Español
Tapa dura:
224 páginas
ISBN-10 :
8408269291
ISBN-:
9788408269298
Peso del producto :
444g
Dimensiones :
15 x 2.2 x 23 cm
Autor:
Carme Elías (Autor)

1 disponibles

Descripción

Teatro
Carme Elias ha interpretado, entre otras, las siguientes piezas teatrales:[10]​

1969. Ball robat de Joan Oliver. Teatro Romea.
1970. El santón de Perillán de Roger Filella. Grupo Experimental Pecuba. Dirección de Ramon Balcells.
1970. L’infant que volgué ésser mestre de Andreu Vallvé. Instituto del Teatro.
1972. El cuadrado de astromelias de Guillermo Henríquez. Gogo Teatro Experimental Independiente. Dirección de Joan Manuel Gisbert.
1972. La casa de Bernarda Alba de Federico García Lorca. Grupo Catarsis de Barcelona. Dirección de Joan-Carles Viñoles.
1973. La señorita Julia de August Strindberg. Teatro Poliorama.[5]​
1974. El criat de dos amos de Carlo Goldoni. Compañía Àngel Guimerà.
1974. El retablo jovial de Alejandro Casona. Compañía Àngel Guimerà.
1974. Ifigenia en Áulide de Eurípides. Compañía Àngel Guimerà.
1974. Las troyanas de Eurípides. Compañía Àngel Guimerà.
1975. El señor Pigmalión de Jacinto Grau. Compañía Àngel Guimerà.
1975. Pato a la naranja de William Douglas-Home. Teatro Talía.[31]​
1976. Els pispes de Pau Riba y Santiago Sans. Salón Diana. Dirección de Joan Potau.[6]​
1976. Faixes, turbants i barretines de Xavier Fàbregas. Festival Grec.[7]​
1976. Granja animal, primera òpera-rock en català de Joan Vives y Lluís Maria Ros. Teatro Romea. Dirección de Pere Daussà.[8]​
1977. Un lloc entre els morts de Maria Aurèlia Capmany. Teatro Estable.
1978. La reina ha relliscat de Alfons Roure. Teatro Romea.
1979. La gavina de Anton Chéjov. Dirección de Hermann Bonnín.[32]​
1979. Víctor o els nens al poder de Roger Vitrac. Teatro Romea.
1980. L’ombra de un copalta damunt l’asfalt a partir de textos de J. V. Foix, J. M. Junoy, J. Salvat Papasseit, Carles Sindreu, etc. Festival Grec. Dirección de Hermann Bonnín.[33]​
1981. Terra baixa de Àngel Guimerà. Compañía Enric Majó, Teatro Poliorama. Dirección de Josep Montanyés.[9]​
1983. Absalón de Pedro Calderón de la Barca. Teatro Español. Dirección de José Luis Gómez.[34]​
1984. La gata sobre el tejado de cinc caliente de Tennessee Williams. Teatro Reina Victoria. Dirección de Carlos Gandolfo.
1986. Madame de Sade de Yukio Mishima. Centro Cultural de la Villa.
1987. El dret de escollir de Brian Clark. Compañía de J. M. Flotats. Dirección de J. M. Flotats.
Premio Memorial Margarida Xirgu 1988 a la interpretación femenina más relevante de la temporada.
TP de Oro a la Mejor actriz para adaptación televisiva.
Premio Els millors de TV3 para adaptación televisiva.
1988. Lorenzaccio de Alfred de Musset (trilogía L’illa de la memòria). Compañía de J. M. Flotats. Dirección de J. M. Flotats.
Premio Memorial Margarida Xirgu 1988 a la interpretación femenina más relevante de la temporada.
1989. El misàntrop de Molière (trilogía L’illa de la memòria). Compañía de J. M. Flotats. Dirección de J. M. Flotats.
1990. El hombre del destino de Bernard Shaw. Teatro Español. Dirección de Maria Ruiz.
1992. La quinta columna de Ernest Hemingway. Teatro Rialto.
1993. Casi una diosa de Jaume Salom. Teatro Bellas Artes.
1993. La doble inconstancia de Pierre de Marivaux. Festival de Otoño de Madrid. Dirección Miguel Narros.
Premio de la Unión de Actores y Actrices a la Mejor actriz de teatro.
1994. Acreedores de August Strindberg. Compañía Pez Luna Teatro. Dirección de Juan Carlos Corazza.
1998. Las últimas lunas de Furio Bordon. Dirección de J. L. Garcia Sánchez.
1998. Brecht x Brecht a partir de textos de Bertolt Brecht. Festival de Otoño. Dirección de Mario Gas.
1999. Els gegants de la muntanya de Luigi Pirandello. Teatre Nacional de Catalunya / Odéon-Théâtre de l’Europe. Dirección de Georges Lavandaunt.
2001. La dama enamorada de Joan Puig i Ferreter. Teatre Nacional de Catalunya.
2002. La gaviota de Anton Chéjov. Co. Teatro de la Danza. Dirección Amelia Ochandiano.
Premio Villa de Madrid María Guerrero a la Mejor actriz de teatre.
2004. 84 Charing Cross Road de Helen Hanff. Dirección de Isabel Coixet.[35]​
Premio de la Crítica de Valencia al Mejor espectáculo de producción valenciana.
2004. Calígula de Albert Camus. Teatre Nacional de Catalunya.
2007. El ventall de Lady Windermere de Oscar Wilde. Teatre Nacional de Catalunya.
Premio Butaca a la Mejor actriz de teatro.
2008. Edipo rey de Sófocles. Festival Internacional de Teatro Clásico de Mèrida.[36]​
2008. Rey Lear de William Shakespeare. Centro Dramático Nacional.
2009. La casa dels cors trencats de Bernard Shaw. Teatre Nacional de Catalunya.
Premio Butaca a la Mejor actriz de teatro.
2010. Prometeu/Prometeo de Heiner Müller. Festival Grec y Centro Dramático Nacional.[37]​
2011. Purgatorio de Ariel Dorfman. Naves del Español, Matadero Madrid. Dirección de Josep Maria Mestres.[38]​
2013. Fum de Josep Maria Miró. Teatre Nacional de Catalunya. Dirección de Josep Maria Miró.
2014. Al galop/Al galope de Mark Hampton y Mary Louise Wilson. Teatre Akadèmia. Dirección de Guido Torlonia.
2014. Doña Rosita la soltera o El lenguaje de las flores de Federico Garcia Lorca. Teatre Nacional de Catalunya.
2015. Purga de Sofi Oksanen. Teatre Nacional de Catalunya. Dirección de Ramon Simó.
2017. Caro maestro! Recordant Strehler de Ludovica Damiani y Guido Torlonia. Teatre Akadèmia.
2017. Ricard III de William Shakespeare. Teatre Nacional de Catalunya.
2018. Temps salvatge de Josep Maria Miró. Teatre Nacional de Catalunya
2019. Què va passar con Bette Davis i Joan Crawford? de Jean Marboeuf. Teatre Akadèmia. Dirección de Guido Torlonia.
2024. Jo no volia ser Rita Hayworth de Víctor Alexandre. Lectura. Teatre Akadèmia. Dirección de Guido Torlonia.
Cine
En el campo cinematográfico, sus películas más destacadas son:[39]​

1978. La orgía. Dirigida por Francesc Bellmunt.
1981. Barcelona sur. Dirigida por Jordi Cadena.
1981. Crónica de un instante. Dirigida por José Antonio Pangua.
1982. Cinc figures. Dirigida por Jan Baca y Toni Garriga.
1982. Luis y Virginia. Dirigida por Jaime Chávarri.
1982. Entre paréntesis. Dirigida por Simón Fàbregas.
1983. Victòria! La gran aventura de un pueblo. Dirigida por Antoni Ribas.
1983. Vivir cada día (L’home ronyó). Dirigida por Raül Conte.
1984. Dos mejor que uno. Dirigida por Ángel Llorente.
1985. Stico. Dirigida por Jaime de Armiñán.
1986. Puzzle. Dirigida por L. J. Comerón.
Premio AADPC a la mejor interpretación cinematográfica.[40]​
1988. Massa vell por a morir jove. Dirigida por Isabel Coixet.
1989. El pont de Varsòvia. Dirigida por Pere Portabella.
Premio de Cinematografía de la Generalidad de Cataluña.
1989. Malditas chicas malas. Dirigida por Hervé Tirmarche.
1990. Capità Escalaborn. Dirigida por Carles Benpar.
1991. El rey pasmado. Dirigida por Imanol Uribe.
1993. Los de enfrente. Dirigida por Jesús Garay.
1993. Carambolas. Dirigida por Jesús Font.
1994. Los peores años de nuestra vida. Dirigida por Emilio Martínez-Lázaro.
1995. La flor de mi secreto. Dirigida por Pedro Almodóvar.
1996. La vida privada. Dirigida por Vicente Pérez Herrero.
1996. Pesadilla para un rico. Dirigida por Fernando Fernán-Gómez.
1996. Menos que cero. Dirigida por Ernesto Telleria.
1997. En brazos de la mujer madura. Dirigida por M. Lombardero.
1998. Manos de seda. Dirigida por C. Martínez Herrada.
1999. No respires (el amor no está en el aire). Dirigida por Joan Potau.
2000. Morir (o no). Dirigida por Ventura Pons.
2001. Germanes de sang. Dirigida por Ricard Reguant.
2002. Bestiario. Dirigida por V. Pérez Herrero.
2002. Sinfonía desconcertante [cortometraje]. Dirigido por Belén Santos.
Premio Especial del Jurado del Festival Internacional de Cine de Indianapolis, con Lola Herrera y María Isasi.
2003. Haz conmigo lo que quieras. Dirigida por Ramón de España.
Mención especial en el Festival Internacional de Cinema de Comedia de Peñíscola.
2004. Sévigné. Dirigida por M. Balletbó-Coll.
2005. Sinfonía desconcertante [cortometraje]. Dirigido por Belén Santos.
2005. 100 maneras de acabar con el amor. Dirigida por Vicente Pérez Herrero.
2006. Los años más difíciles. Dirigida por G. Herrero.
2008. Camino. Dirigida por Javier Fresser.
Premio Sant Jordi de Cinematografía a la Mejor actriz española.[41]​
Premio de la Unión de Actores y Actrices a la Mejor actriz protagonista de cinema.[42]​
Premio Turia a la Mejor actriz.[43]​
Premio Goya a la Mejor actriz protagonista.[44]​
2010. Planes para mañana. Dirigida por Juana Macías.
2011. ¿Estás ahí? Dirigida por Roberto Santiago.
2012. Tengo ganas de ti. Dirigida por Fernando González Molina.
2013. La distancia más larga. Dirigida por Claudia Pinto.
2018. Quién te cantará. Dirigida por Carlos Vermut.
2021. Las consecuencias. Dirigida por Claudia Pinto.[45]​
2023. Mientras seas tú. Dirigida por Claudia Pinto.
Televisión
Entre finales de los años setenta e inicios de los ochenta, Carme Elias participó en un gran número de obras literarias y teatrales adaptadas para televisión, en programas de TVE y La 2 como por ejemplo Estudio 1, Novela, Gran Teatre o Lletres catlanes. Por ejemplo:[46]​

1976. El idiota, basada en la novela homónima de Fiódor Dostoievski.
1977. Lluvia, de Alfredo Baño.
1977. El crack (Teatro-Club), dirigida por Esteve Duran.
1977. El delantero centro murió al amanecer (Teatro-Club), basada en la dramaturgia de Agustín Cuzzani y dirigida por Esteve Duran.
1977. Manos vacías (Teatro-Club), dirigida por Esteve Duran
1978. Un somni i mil enganyifes, adaptación de J. M. Benet i Jornet de la antología Las mil y una noches, para el circuito catalán de TVE.
1978. Homes i No (Lletres catalanes), obra de Manuel de Pedrolo dirigida por Orestes Lara.
1979. Carta a París (Estudio 1), dirigida por Sergi Schaaff.
1980. Gente bien, adaptación del clásico de Santiago Rusiñol.
1980. Quality Street (Estudio 1), basada en la dramaturgia de J. M. Barrie.
1980. La silla n.º 13, adaptación de la obra policiaca de Bayard Veiller, dirigida por Esteve Duran.
1981. El abanico de Lady Windermere (Estudio 1), basada en la dramaturgia de Oscar Wilde y dirigida por Antonio Chic.
1981. Los peces rojos (Estudio 1), basada en la comedia de Jean Anouilh y dirigida por Lluís Maria Güell.
1981. L’hereu i la forastera (Gran Teatre), basada en la dramaturgia de Josep Maria de Sagarra y dirigida por Antoni Chic.
1982. La noche de los cien pájaros (Estudio 1), basada en la dramaturgia de Jaume Salom y dirigida por Antoni Chic.
1982. Los ángeles caídos (Estudio 1), basada en la dramaturgia de Noël Coward y dirigida por Simó Fàbregas.
Es también durante esta época cuando Elias empieza a participar en telefilms y series de televisión, como protagonista o artista invitada. Al largo de su carrera, Elias trabajó tanto en películas, como en sitcoms y series dramáticas:[46]​

1978. Terra de escudella (TVE), programa infantil dirigido por Mercè Vilaret.
1980. Mare i fill, societat limitada (TVE), con Mary Santpere y Enric Majó. Guion de Terenci Moix.
1981. Santiago Rusiñol, la vida, docudrama de la vida del artista con Joan Miralles como protagonista.
1983. Anillos de oro: Tiempo feliz de caramelo (TVE). Dirección de Pedro Masó.
1983. El jardín de Venus (TVE), con Verónica Forqué y Fernando Fernán Gómez.
1983. Misteri: Retrat de capvespre, con Ovidi Montllor.
1984. Cuentos imposibles: Rosa fresca (TVE). Dirección de Jaime Armiñán.
1985. Einstein (producció franco-húngara). Miniserie dirigida por Lazare Iglesis.
1985-1987.Turno de oficio (TVE), con Juan Luis Galiardo y Juan Echanove. Dirección de Antonio Mercero.
1986. Pepe Carvalho (TVE), con Eusebio Poncela y Ovidi Montllor.
1987. Phillipe di Monte (TVE). Telefilm dirigido por Jesús García de Dueñas.
1992. Crónicas del mal: El ascensor (TVE), con Antonio Resines.
1992. Hasta luego, cocodrilo (TVE), dirigida por Alfonso Ungría.
1994. Arnau: els dies secrets (TV3). Dirección de Lluís Maria Güell.
1995. Love stories: Quinteto en sol menor. Capítulo de la coproducción francesa, italiana, española, suiza y alemana dirigida por José Antonio Páramo.
1996. Turno de oficio: diez años después (TVE), con Juan Luis Galiardo y Juan Echanove.
1997. Dones de aigua (TV3), con Silvia Marsó, Carme Sansa y Montserrat Carulla.
1997. El show de la Diana (TV3), con Lloll Beltrán. Dirección de Jordi Roure.
1998. Señor alcalde (Telecinco), con Carlos Larrañaga.
2001. Antivicio (Antena 3), con Armando del Río, Fanny Gautier y Joan Crosas.
2002. Mirall trencat (TV3). Dirección de Orestes Lara.
2004. 7 vidas (Telecinco). Aparece en dos capítulos de la temporada 12.
2004. Majoria absoluta (TV3). Aparece en tres capítulos de la temporada 3.
2006. Mar de fons (TV3). Creación de J. M. Benet i Jornet.
2008. Herederos (TVE), con Concha Velasco. Creación de David Paniagua y Pablo Tébar.
2010. Gavilanes (Antena 3).
2013-2014. La Riera (TV3). Aparece en cinco capítulos de la temporada 1.
2016. Cites (TV3). Aparece en dos capítulos de la temporada 2.
Es menor su carrera como presentadora de televisión, pero hay algunas colaboraciones destacadas en los años setenta-ochenta.

1976-1977. Tot art (TVE).
1984. Y, sin embargo, te quiero (TVE).
1987. Estadio 2: especial olimpíadas (TVE).

Valoraciones

No hay valoraciones aún.

Sé el primero en valorar “CUANDO YA NO SEA YO:-CARME ELIAS 9788408269298 PLANETA 2023 (NUEVO)”

También te recomendamos…